Com parlar bé en públic

Com a futurs mestres, tenim una responsabilitat molt gran amb la llengua cap als infants. Però, no només hem de saber escriure bé i parlar correctament, sinó a més a més, parlar bé.

A l'assignatura de COED, ens van proposar llegir un llibre anomenat: Com parlar bé en públic de la Joana Rubió i en Francesc Puigpelat.

Aquest llibre és una guia per aprendre a parlar bé en públic. Durant tots els capítols, els autors van donant una sèrie de consells molt útils per millorar la nostra oratòria. A continuació us adjuntaré un decàleg que vam fer a classe i la Mireia Duran l'ha penjat al seu blog i trobo que està molt bé.

1.    Organitzar les idees, fer el guió

2.    Controlar i dissimular els nervis

3.  S'ha de tenir en compte els quatre aspectes de la veu (volum, velocitat, articulació i actitud) i modificar-los segons la situació

4.    Mantenir contacte visual amb el públic

5.    Començar amb un somriure i tenir una actitud positiva

6.    Fer que el públic participi, és a dir, fer-ho dinàmic

7.    Adaptar-se a l'interès i actitud del públic

8.    Actuar i improvisar amb naturalitat

9.    Fer servir els mitjans audiovisuals com un suport

10.  Fer servir frases curtes i senzilles per facilitar la comprensió del públic

Aquest decàleg és molt important ja que és un breu resum dels punts més importants del llibre, i a l'hora de fer un discurs els hauriem de tenir en compte i complir-los per tal de que aquest surti bé. No s'ha d'oblidar, però, que la pràctica també és molt important i normalment, a mesura que es practica també es millora.
A classe vam haver d'escollir un poema i recitar-lo davant de tots. Mai haviem exposat sols i molt menys un poema (que com ja sabeu, s'ha d'entonar, donar força i sentir), tret d'aquells que estaven acostumats a fer-ho a batxillerat... Jo personalment no hi estava i em va suposar un gran esforç.
Vaig escollir el poema Excelsior de Joan Maragall:

Vigila, esperit, vigila,

no perdis mai el teu nord,

no et deixis dur a la tranquil·la

aigua mansa de cap port.

.

Gira, gira els ulls enlaire,

no miris les platges roïns,

dóna el front en el gran aire,

sempre, sempre mar endins.

.

Sempre amb les veles suspeses,

del cel al mar transparent,

sempre entorn aigües esteses

que es moguin eternament.

.

Fuig-ne de la terra innoble,

fuig dels horitzons mesquins:

sempre al mar, al gran mar noble;

sempre, sempre mar endins.

.

Fora terres, fora platja,

oblida’t de ton regrés:

no s’acaba el teu viatge,

no s’acabarà mai més.

*

.

Joan Maragall

Vaig escollir el poema Excelsior de Joan Maragall perquè és un dels meus poetes preferits i, aquest poema en especial, m’emociona sempre que el llegeixo. La temàtica d’aquest poema és la mort i el camí que fan els esperits però des d’un punt de vista més aviat esperançador. També trobo que va ser adequat per la seva dimensió ja que no era ni molt llarg ni molt curt.

Per conlcoure m'agradaria dir que crec que el llibre Com parlar bé en públic és molt recomanable. A mi m'ha servit de gran ajuda i ara, cada cop que he de fer una exposició, penso en el decàleg que us he mostrat anteriorment, i a poc a poc, amb la pràctica, vaig millorant les meves exposicions orals.

M'agradaria que escoltéssiu aquest poema, i com que jo no ho vaig fer perfecte i també per qüestions de timidesa, us he penjat aquest vídeo en el que una senyora el recita molt bé. Espero i desitjo que us agradi i us deixeu portar per la màgia dels versos.